Comunicat de membres del col·lectiu “som 27M” en el 6è aniversari del desallotjament de Plaça Catalunya

Felip Puig com Al Capone??

Ja fa sis anys del dia en que un centenar d’emissaris del llavors conseller d’interior Felip Puig van “netejar” a cops de porra i de pilota de goma plaça Catalunya de la gent que s’hi havia acampat. El cap dels mamporreros del sistema acabava així amb una de les expressions de participació política més innovadores i estimulants de les últimes dècades.

Més d’un centenars de ferits, robatori d’objectes personals, violació de drets fonamentals de reunió i manifestació. Sense cap ordre judicial. Sense ni tan sols la mala excusa de l’alteració del marc habitual de convivència ciutadana. Perquè si.

Felip Puig i els seus matons van violar, davant de càmeres de mig món, a més dels nostres drets, una quantitat ingent de lleis, i ho van fer amb la tranquil·litat de qui sap que té la impunitat garantida… Ja ho havia dit el molt poc honorable Conseller, no feia gaire: “aniré  fins on m’ho permet la llei i més enllà”.

6 anys després ja podem afirmar que pel que feia als delictes contra la llibertat, la dignitat i la integritat física de les persones, la banda del Puig tenia raó: la fiscalia ni s’ha pres la molèstia de treure el nas en la causa, i les 57 atonyinades querellants, amb les seves sacrificades advocades, han recollit – després d’una feina titànica de recopilació de proves, testimonis, estudis jurídics – només un grapat de desaires i humiliacions. Per a l’aparell judicial som una nosa, quelcom que prefereixen ignorar, i de fet ignoren.

Tanmateix el Puig no va saber valorar, pel que sembla,  la diferencia que hi ha entre agredir, amenaçar i ferir dissidents i ficar la mà al calaix. El primer delicte – ha quedat clar i palès – és considerat una fotesa per governants, policies i jutges… El segon … depèn: pot passar, com està passant, que una pràctica generalitzada i universalment admesa de corrupció esdevingui arma llancívola en les pugnes entre poderosos.

I així estem, la gent que es va querellar per la brutalitat patida el 27 M de fa sis anys a plaça Catalunya: esperant que, com Al Capone, el Felip Puig acabi pagant un preu no pels seus delictes de sang, si no per haver fet anar – massa confiat – comptabilitats paral·leles o relacions a cops de sobre.

Minsa satisfacció, que ens permet tanmateix abocar el mateix menyspreu al capdamunt tant dels autors directes dels atacs als nostres drets i cossos, com del sistema (judicial, administratiu, policial) que promou el tractament repressiu de les formes de protestes i d’organització autònoma del poble.

Aprofitem tanmateix aquest sisè aniversari per fer una crida a l’autodefensa: la policia ens ataca, les lleis ens discriminen, la premsa ens criminalitza, els jutges ens consideren ciutadans de segona. La conclusió, l’única conclusió lògica és que si volem exercir els nostres drets polítics, les nostres llibertats, ens hem de preparar per defensar-nos.

Preneu nota, periodistes que condemneu la violència de qui protesta: és a vegades la legítima reacció a les agressions del poder i l’únic camí per fer sentir la pròpia veu i protegir la incolumitat dels teus.

Membres del col·lectius “Som 27M”

I els culpables on son?

Les 57 persones querellants per les agressions del 27 de Maig de 2011 (som27M) demanem que es condemni el Mosso d’Esquadra Jordi Arasa, el màxim responsable de les ARRO durant el desallotjament de Plaça Catalunya.

Tanmateix també volem que es faci justícia i es condemini la resta de responsables del violent desallotjament de Plaça Catalunya i, en especial, el seu màxim dirigent, Felip Puig.

Felip Puig i Godes

Felip Puig i Godés

Quin càrrec tenia el 27M?

Conseller d’Interior. Màxim responsable de l’operació policial duta a terme el 27 de maig de 2011. Va fer aquestes declaracions:
“Fins allà on permet la llei… i una mica més”
“Assumeixo tota la responsabilitat, tornaria a prendre la mateixa decisió”

Quin càrrec té ara?

Ja no té cap càrrec a la Generalitat així com tampoc té la condició d’aforat.

prat

Manel Prat i Peláez

Quin càrrec tenia el 27M?

Director General dels Mossos d’Esquadra. Va fer aquestes declaracions:
“el Cos dels Mossos d’Esquadra té tots els mitjans tècnics per a identificar tots i cadascún dels agents de la policia catalana, encara que no portin d’una forma visible el seu número d’identificació (TIP)”

Quin càrrec té ara?

El cas Ester Quintana i el cas Raval van posar la seva feina a l’ull de l’huracà. Va dimitir del càrrec alegant motius personals el 27 de maig de 2014. Treballa com a responsable de l’àrea de màrqueting de Bonpreu.

Joan Carles Molinero

Joan Carles Molinero

Quin càrrec tenia el 27M?

Comissari en cap dels Mossos de Barcelona. Va dirigir tot l’operatiu policial des de la sala de control i suposadament va ser ell qui va donar les ordres de carregar.

El comissari va declarar com a imputat el 10 de febrer de 2012 i va reconéixer davant el jutge que va ser ell qui va autoritzar les càrregues policials a la plaça de Catalunya contra els “indignats”. Ara bé, segons ell, cada unitat tenia llibertat per exercir la força com cregués més oportú.

Quin càrrec té ara?

Segueix al seu càrrec.

Antoni Antolín 

Antoni Antolín 

Quin càrrec tenia el 27M?

Intendent dels Mossos a la Regió Metropolitana Sud de Barcelona. És l’intendent que va dirigir sobre el terreny les càrregues contra els indignats així com un dels dos comandaments policials citats a declarar com a imputats el 26 de gener de 2012.

Quin càrrec té ara?           

Segueix al seu càrrec.

David Bordas 

David Bordas 

Quin càrrec tenia el 27M?           

Sots-Inspector(cap) de la BRIMO (Brigades Mòbils). Bordas vadeclarar també davant el jutge dient que “la seva actuació era proporcionada i que rebien ordres”

Quin càrrec té ara?

Segueix al seu càrrec.

Jordi Arasa

Jordi Arasa

Quin càrrec tenia el 27M?

Sots-Inspector(cap) de la ARRO (Àrea de Recursos Operatius). A més de la responsabilitat que tenia, ell va ser la persona que més querellants vam identificar com a agressor. Aquell dia, anava amb la cara destapada i les múltiples imatges i vídeos recopilats demostren que va fer servir una violència extrema per desallotjar la plaça amb el pretext que els serveis de neteja poguessin fer la seva feina.

Quin càrrec té ara?

Segueix al seu càrrec.

Assumpta Escarp

Assumpta Escarp

Quin càrrec tenia el 27M?

Regidora de Mobilitat i Seguretat de l’Ajuntament de Barcelona

Quin càrrec té ara?

Diputada al Parlament de Catalunya.

Xavier Vilaró

Xavier Vilaró

Quin càrrec tenia el 27M?

Intendent de la Guàrdia Urbana de Barcelona

Quin càrrec té ara?

Cap de seguretat del Museu Picasso

5 anys després, #ArasaImputat – Roda de premsa, 3 de març a les 11:00 (Ciutat de la Justícia)

Les 57 persones querellants per les agressions del 27 de Maig de 2011 (som27M) demanem que es condemni el Mosso d’Esquadra Jordi Arasa, el màxim responsable de les ARRO durant el desallotjament de Plaça Catalunya.

Roda de premsa, 3 de març a les 11:00 (Ciutat de la Justícia)

El proper dijous 3 de març a les 10.00h ha de comparèixer davant la jutgessa Maria José Ortega Moreno del Jutjat d’Instrucció Núm.4 de Barcelona el sots-inspector Jordi Arasa de la unitat d’antiavalots ARRO dels Mossos d’Esquadra. Està investigat per l’agressió a 5 querellants del nostre col.lectiu durant el desallotjament.

imag5413_0

El mes de juliol de 2014 l’Audiència de Barcelona va condemnar Arasa a una pena-multa de 45 dies pels múltiples cops de porra que va propinar a David Fernàndez –exdiputat de la CUP-AE– durant el desallotjament de l’acampada indignada de Plaça Catalunya el 27 de maig de 2011. La secció novena de l’alt tribunal català considerà que l’agent va cometre una falta de lesions doloses i assegurà que l’actuació va ser “injustificada, contra ciutadans asseguts pacíficament” i, a més, es va fer incomplint els protocols obligats d’actuació per a la policia catalana. La sentència també va obligar Arasa a indemnitzar David Fernàndez amb 210 euros.

Després d’aquesta condemna, un informe pericial ha determinat que ell és l’antiavalot que efectivament va agredir 5 dels querellants que estàvem asseguts pacíficament a la Plaça Catalunya durant el desallotjament del 27M.

Jordi ArasaDes del col.lectiu de querellants estem satisfets i ens felicitem d’haver aconseguit arribar a aquest punt. No obstant això, també volem denunciar que el magistrat que portava el cas fins ara, Josep Maria Miquel Porres, només hagi vist indicis en aquest delicte i hagi mantingut el sobreseïment per a tota la resta tot qualificant l’operació de ‘proporcional’. Una instrucció incompleta que no ha investigat els fets i que consagra la impunitat policial en un context de criminilització de la protesta i de retallada constant dels drets i llibertats (llei ‘mordassa’, etc). És per això que volem anar més enllà i demanem que l’exconseller d’Interior Felip Puig, màxim instigador, i tota la cadena de comandament organitzadora de la brutal agressió que vam patir, siguin també jutjats.

CONVOCATÒRIA 

Acte: Roda de Premsa del col.lectiu som27M en relació a la Querella per les agressions rebudes durant el desallotjament de Plaça Catalunya
Dia i hora: Dijous 3 de març, 11.00h
Lloc: Ciutat de la Justícia (Entrada Principal)

Contactes: som27m@gmail.com
Anna (655 758 155)
Anton (661 246 170)
Rol (670 454 269)

Som27m: Parlament contra Ciutadania

4 anys.
1337262928327Quatre anys han passat del desallotjament de l’acampada de plaça Catalunya. Més d’un centenar de ferits, robatori de material de tota mena i conculcació de drets fonamentals, aquells que haurien de diferenciar una estat lliure d’un estat d’excepció. 57 persones afectades per aquella agressió vam presentar una querella contra responsables policials i polítics. 
Només ens quedava acollir-nos a la justícia en un procés dificultós, complex, s’ha anat transformant amb el temps en una burla, un escarni, un insult a la bona fe de gent que pensava que alguna cosa de cert hi podia haver en l’afirmació, repetida com un mantra en els nostres estats de dret: “tothom és igual davant la llei”.
En aquests 4 anys l’administració de justícia, els governants, les autoritats, el “sistema” s’ha mofat dels nostres esforços, materials i econòmics, per substanciar seguint les seves regles una veritat que mig món havia pogut veure en directe durant aquell matí de violència gratuïta. Vam aportar proves, pagar despeses. Les nostres advocades van elaborar informes i presentar rigorosos escrits amb paciència infinita. La fiscalia va optar per no presentar-se en el procés, com si la violació de drets fonamentals de la ciutadania no tingués cap rellevància.
La resposta: silenci, indiferència. Ni tan sols s’han dignat comunicar-nos que la causa s’ha arxivat, ni per quins motius, si és que n’hi ha de motius.
Aquest menyspreu contrasta amb la diligència amb què tot l’aparell judicial, la fiscalia, les màximes institucions catalanes, juntament amb una organització neofeixista -Manos Límpias-, van processar i finalment condemnar a anys de presó alguns que, com nosaltres, es van manifestar contra el frau a la democràcia que el 15 de juny del mateix any es va perpetrar al parlament de Catalunya per part de CiU i PP amb la consigna “Aturem el Parlament”.
Per un costat cossos i dignitats represaliades, per l’altra una gavardina embrutada i l’escarni general al carrer als polítics que anaven a votar la Llei Òmnibus, una contrareforma que, en només una setmana de temps per reaccionar en contra, posaria en estat de shock els drets més bàsics de la ciutadania. 
tumblr_ldddqoio9abqd1qkm7zj-18700
La conclusió és òbvia, prou sabuda i tanmateix cal repetir-la: els poders i els seus servidors tenen immunitat, teixeixen entre ells una xarxa atapeïda de complicitats i connivències. Usen la llei a la seva conveniència.
I també és clar el missatge que se’ns envia: quedeu-vos a casa, indiferents o submisos i cada quatre anys podreu “manifestar-vos” posant un vot en una urna. O bé protesteu, però sense fer soroll (sancions als escarnis als polítics), sense restar privilegis (escoles bressol al Parlament i menjadors escolars tancats), les pràctiques abusives (desnonaments a aturats), sota una democràcia segrestada per les elits. Altrament us donarem la medicina de sempre: pallisses, multes, escarni mediàtic i presó.
Som ciutadans conscienciats i pacífics, com exigeix la convivència, tenim drets, valors i dignitat. Per això no cedirem a amenaces ni xantatges. Com qualsevol persona, societat o poble tenim dret a la nostra autodefensa quan el sistema es tanca davant la injustícia en connivència amb el poder, la corrupció i el segrest dels drets i llibertats adquirits.
Quatre anys que a molts ens ha tret la son, però mai els somnis.
Som27m.org

Sobre Can Vies i la repressió 3 en 1

Una notícia de La Directa sobre la sentència judicial a tres veïns de Sants

https://directa.cat/actualitat/testimoni-incongruent-de-cinc-agents-de-paisa-es-base-duna-dura-sentencia-contra-tres

Una reflexió de Procés Embat:

https://procesembat.wordpress.com/2015/03/24/sortida-falsa/

i, finalment, article de Vicenç Navarro a Público:

http://blogs.publico.es/dominiopublico/12937/la-llaman-una-decision-justa-y-democratica-y-no-lo-es-la-represion-en-espana/

Descobrint dos peces sobre el 27m (de l’any 2012)

Sobre Felip Puig (publicat al blog “La Pulga y la Locomotora”, el 4-12-2012)

https://lapulgaylalocomotora.wordpress.com/author/lapulgayelmaquinista/?blogsub=confirming#subscribe-blog

Sobre Josep Maria Miquel Porres (publicat al blog “La Pulga y la Locomotora” el 6-3-2012)

https://lapulgaylalocomotora.wordpress.com/tag/josep-maria-miquel-porres/

Assemblea represaliades vaga 29M [Dijous, 26 de març 18.30h Casa de la Soli]

Companyes, companys,

Ens posem en contacte amb vosaltres per demanar la vostra presència a una assemblea que realitzarem el proper dijous 26 de Març, a les 18:30h a la Casa de la Solidaritat (C/Vistalegre, 15, de Barcelona).

Convoquem aquesta assemblea ara per la necessitat d’avançar feina abans que comencin els judicis. L’objectiu d’aquesta trobada és: Organitzar una resposta comuna a la repressió política i judicial dels casos oberts per la vaga del 29M del 2012.
Fins el moment actual la solidaritat s’ha articulat al voltant dels diferents grups de suport o de les organitzacions més directament afectades. Ara bé, cal una resposta unitària, comuna, i a diferents nivells, que denunciï l’estratègia repressora contra una de les més importants eines de lluita i resistència de la classe treballadora: la vaga.

Cal establir un espai comú, de proposta i coordinació de les diferents iniciatives existents per a unir esforços, reivindicar de forma nítida i criminalització actual.

Et demanem que confirmis la teva assistència enviant un email a rereguardaenmoviment@gmail.com i si coneixeu a grups de suport o represaliades de la vaga del 29M al vostre poble, barri, centre de treball o de formació els hi ho comuniqueu. A la vaga hi han 113 persones detingudes com mínim, és important fer un esforç comunicatiu perquè cap represaliada quedi aïllada!

Gràcies!

Salut!

Rereguarda en Moviment, plataforma solidària contra la repressió clara la vaga i les vaguistes; i fer front a l’atac i criminalització actual.

Et demanem que confirmis la teva assistència enviant un email a rereguardaenmoviment@gmail.com i si coneixeu a grups de suport o represaliades de la vaga del 29M al vostre poble, barri, centre de treball o de formació els hi ho comuniqueu. A la vaga hi han 113 persones detingudes com mínim, és important fer un esforç comunicatiu perquè cap represaliada quedi aïllada!

Gràcies!

Salut!

Rereguarda en Moviment, plataforma solidària contra la repressió

 

Es mostra .