Sobre Can Vies i la repressió 3 en 1

Una notícia de La Directa sobre la sentència judicial a tres veïns de Sants

https://directa.cat/actualitat/testimoni-incongruent-de-cinc-agents-de-paisa-es-base-duna-dura-sentencia-contra-tres

Una reflexió de Procés Embat:

https://procesembat.wordpress.com/2015/03/24/sortida-falsa/

i, finalment, article de Vicenç Navarro a Público:

http://blogs.publico.es/dominiopublico/12937/la-llaman-una-decision-justa-y-democratica-y-no-lo-es-la-represion-en-espana/

Descobrint dos peces sobre el 27m (de l’any 2012)

Sobre Felip Puig (publicat al blog “La Pulga y la Locomotora”, el 4-12-2012)

https://lapulgaylalocomotora.wordpress.com/author/lapulgayelmaquinista/?blogsub=confirming#subscribe-blog

Sobre Josep Maria Miquel Porres (publicat al blog “La Pulga y la Locomotora” el 6-3-2012)

https://lapulgaylalocomotora.wordpress.com/tag/josep-maria-miquel-porres/

Assemblea represaliades vaga 29M [Dijous, 26 de març 18.30h Casa de la Soli]

Companyes, companys,

Ens posem en contacte amb vosaltres per demanar la vostra presència a una assemblea que realitzarem el proper dijous 26 de Març, a les 18:30h a la Casa de la Solidaritat (C/Vistalegre, 15, de Barcelona).

Convoquem aquesta assemblea ara per la necessitat d’avançar feina abans que comencin els judicis. L’objectiu d’aquesta trobada és: Organitzar una resposta comuna a la repressió política i judicial dels casos oberts per la vaga del 29M del 2012.
Fins el moment actual la solidaritat s’ha articulat al voltant dels diferents grups de suport o de les organitzacions més directament afectades. Ara bé, cal una resposta unitària, comuna, i a diferents nivells, que denunciï l’estratègia repressora contra una de les més importants eines de lluita i resistència de la classe treballadora: la vaga.

Cal establir un espai comú, de proposta i coordinació de les diferents iniciatives existents per a unir esforços, reivindicar de forma nítida i criminalització actual.

Et demanem que confirmis la teva assistència enviant un email a rereguardaenmoviment@gmail.com i si coneixeu a grups de suport o represaliades de la vaga del 29M al vostre poble, barri, centre de treball o de formació els hi ho comuniqueu. A la vaga hi han 113 persones detingudes com mínim, és important fer un esforç comunicatiu perquè cap represaliada quedi aïllada!

Gràcies!

Salut!

Rereguarda en Moviment, plataforma solidària contra la repressió clara la vaga i les vaguistes; i fer front a l’atac i criminalització actual.

Et demanem que confirmis la teva assistència enviant un email a rereguardaenmoviment@gmail.com i si coneixeu a grups de suport o represaliades de la vaga del 29M al vostre poble, barri, centre de treball o de formació els hi ho comuniqueu. A la vaga hi han 113 persones detingudes com mínim, és important fer un esforç comunicatiu perquè cap represaliada quedi aïllada!

Gràcies!

Salut!

Rereguarda en Moviment, plataforma solidària contra la repressió

 

Es mostra .

Primer judici a un comandament dels mossos pel desallotjament de Plaça Catalunya

El proper dia 18 de novembre s’ha fixat un judici de falta contra un Jordi Arasacomandament dels mossos d’esquadra que van actuar a Plaça Catalunya en la famosa “operació neteja” del 27 de maig de 2011. Jordi Arasa, membre de la ARRO, va ser reconegut i denunciat per David Fernández, llavors periodista de la Directa, que va patir diverses lesions per l’agressió d’aquest mosso.

Gairebé dos anys i mig després dels fets del 27m aquest judici és, de moment, l’únic resultat tangible que la justicia sembla voler/poder oferir a les 56 persones que van intentar obtenir un rescabalament per la via legal. El fort desplegament policial ordenat pel conseller d’Interior Felip Puig que va causar un centenar llarg de ferits, hores de violència gratuïta, caos en el centre ciutadà, danys a nombroses propietats de manifestants, o la violació flagrant del drets de reunió i manifestació,entre d’altres, quedaran reduïts a un judici de faltes.

El judici de faltes contra Jordi Arasa (protagonista en aquests dos anys de nombrosos actes de violència més perpetrats contra manifestants) es resoldrà, en el millor dels casos, amb una multa o una petita sanció administrativa. Aquesta és una prova més de la parcialitat del sistema.
Recordem que en el procediment contra els mossos i Felip Puig la Fiscalia (tan activa contra els vaguistes del 29 M, pels quals ha arribat a demanar penes de 7 anys per suposats danys un contenidor) ha estat en tot moment absent, els càrrecs policials citats a declarar han mantingut impunement un capteniment d’omertà, no identificant els agents responsables de les agressions més greus, el màxim responsable polític de l’operació, Felip Puig, va seguir avalant comportaments il·legals dels seus agents (tapar-se el rostre i no exibir el número d’identificació per impedir justament que prosperin les denuncies de les persones agredides) fins que no va ser premiat amb la concessió d’una altra consellería. Grabacions, fotografies, testimonis ignorats.
Sabíem, com a querellants del 27M, que en aquest país un judici per brutalitat policial té ben poques possibilitats de prosperar, ni tan sols disposant de la ingent quantitat de proves que vam poder acumular. La cultura franquista de la impunitat dels cossos repressius continua ben instal·lada en les nostres institucions, realimentada pel corporativisme i l’errada – per antidemocràtica – concepció de l’ordre públic instal·lada entre els càrrecs policials i polítics responsables. Només cal recordar les frases del cap de la BRIMO assegurant en un programa televisiu que “el mateix Gandhi a plaça Catalunya hauria pillat per desobedient” i que “la policia sempre guanya” siguin legals o ilegals les seves accions.
Amb la petita consolació de veure un dels més entusiastes repressors de carrer assegut, ni que sigui una estona, a la banqueta reiterem la nostra condemna de la parcialitat d’unes institucions i lleis que encobreixen aquests i mil altres abusos i injusticies, i una multitud d’actuacions policials corruptes i violentes alhora que criminalitzen i persegueixen les expressions de protesta i la dissidència.

Comunicat sobre la reobertura del cas 27m

El passat 27 de maig del 2011 milers de persones vam ser víctimes d’una brutal agressió per part dels cossos policials. Nosaltres ho vem veure amb els nostres ulls i ho vam patir als nostres cossos. Vosaltres ho vareu veure per la tele i vareu ser testimonis de la brutal agressió. El Síndic de Greuges, Amnistia Internacional, la Coordinadora per la Prevenció de la Tortura, la Federacio d’Associacions de Veins de Barcelona i fins i tot el Comité Europeu contra la Tortura van expressar la seva preocupació per la desproporció i els mètodes utilitzats pels cossos policials.

Durant mesos un equip d’advocades i víctimes vam treballar per aportar tots els elements formals necessaris per definir les responsabilitats dels executors d’aquella agressió i dels seus respònsables polítics.

Tot i que poques acusacions poden ser més documentades en una causa penal que aquest desallotjament, el jutge Josep Maria Porres va decidir arxivar la causa escoltant només les declaracions de la part imputada. Cap de totes les victimes ha pogut declarar davant del jutge i gran part dels videos que varem presentar com a prova no van poder ser oberts per part del jutjat.

L’arxivament va ser un autèntic escarni al sentit comú i als drets fonamentals de les persones que aquell dia vam ser apallissades.

La decisió de reobertura del cas per part del jutge de l’audicencia provincial de BCN és un pas endavant, però insuficient, ja que no es pronuncia sobre el fons de la qüestió, i no desautoritza obertament el magistrat que en el seu moment va definir “raonablement proporcional” aquella actuació, després d’ignorar el 80% de les proves i testimonis aportats.

Nosaltres hi erem, tothom ho va poder veure per la tele o la xarxa, no hi ha cap dubte. Toca ara al sistema judicial demostrar la seva capacitat de garantir el mínim respecte de les regles del joc que haurien de regir, en una democràcia formal, la relació entre societat i institucions repressives.

Com a ciutadans i ciutadanes corrents que som, aquesta querella ens suposa un gran desgast. De temps i de diners, pero sobretot  fisic i emocional. Hem estat agredits per les persones que se suposava havien de garantir la nostra seguretat. I la institució que se suposava havia de vetllar pels nostres drets (la Justicia) ens va tancar la porta als nassos, deixant-nos en una situació de total indefensió.

Estavem a Plaça Catalunya per cercar col·lectivament sortides a l’espiral de creixent injusticia, desigualtats i abusos que estem patint com a pobles en aquesta Europa dominada per bancs i mercats. 

És el moment que la Justicia demostri que no és aliena a les agresions a les persones. És el moment que demostri que no està al servei de bancs i politics i que protegeix a la ciutadania quan aquesta és agredida o és victima d’injusticies.

Un any després seguim assenyalant els culpables!

El proper diumenge 27 de maig del 2012 farà un any del desallotjament de la Plaça Catalunya per part dels mossos d’esquadra en una operació de “neteja”.

Un any després, seguim assenyalant als culpables, i la justícia mira cap a un altre cantó.

Vine i assenyala amb nosaltres!

Concentració:

Diumenge 27 de maig del 2012

12h a Plaça Catalumya (BCN)

Veure el Manifest