(Text del comunicat del SPC): http://www.sindicatperiodistes.cat/content/contra-tota-mena-d%E2%80%99agressions-als-informadors
Benvolgudes,
Lamentem les agressions patides pels vostres col·legues a la manifestació del passat 29 M per part de la policia i també d’alguns manifestants.
Tanmateix, a la vista de les interpretacions dels fets que la majoria de mitjans de comunicació estan oferint en aquests dies a la opinió pública, us hem de manifestar que no compartim en absolut la visió del periodista com a subjecte neutral que garantitza una informació vertadera, contrastada i objectiva a la ciutadania, garantint-ne el dret a ser informada.
No dubtem de la bona voluntad de moltes professionals que cobreixen esdeveniments de lluita social, perono podem ignorar el resultat final de la seva tasca: criminalització, divisió del moviment, interpretacions parcials, esbiaixades, manca de contextualització, difusió de rumors.
Considerem especialment greu l’acceptació i repetició de teories policials que només poden respondre a la voluntat política de trobar justificacions per a l’enduriment de les estratègies repressives, que ja des de fa massa temps al nostre país han superat el llindar d’allò tol·lerable en un estat de dret.
L’afirmació, repetida i emfatitzada per ràdios, televisions, diaris, tertulians, cronistes sobre l’existència de centenars o milers de “violents perfectament organitzats i equipats” “de professionals de la violència” que es dediquen a provocar aldarulls forçant la intervenció de la policia és una teoria que no es recolza en cap fet contrastat, en cap sentència judicial, ni tan sols en investigacions policials i menys encara en la experiència i coneixement dels moviments i d’allò que passa al carrer.
Als mitjans convencionals no hi ha hagut, ni hi ha campanyes informatives de intensitat comparable sobre els abusos i la extensió i intensificació de les pràctiques repressives contra els moviments socials.
És difícil trobar informacions, fora dels circuits alternatius o Internet, sobre les centenars, potser milers de sancions administratives imposades per “desobediència” o per altres conceptes policials contra ciutadanes que s’oposen a injusticies greus com els desnonaments, els tancaments de CAP, les identificacions sistemàtiques i arbitràries al carrer, la persecució de persones migrants, els seguiments.
És difícil, si no impossible, trobar peces informatives que contextualitzin la ràbia de molts sectors juveniles precaritzats o ja directament condemnats a la marginació per polítiques econòmiques que són, elles si, atacs directes al cor de la convivència civil.
I és gairebé impossible trobar valoracions assossegades que recordin que al cap i a la fi el 29 M no va haver-hi un esclat de violencia indiscriminada, sino respostes, encara que criticables per a molts, a una llarga sèrie de provocacions, tant de la policia com de la patronal i de la política.
Trobem desafortunada la vostra, tot i que benintencionada, expressió de preocupació per les pressions que la policia pot tornar a exercir sobre els mitjans per recollir, tal com ho va fer pels fets del Parlament (on també vam assistir a una campanya gairebé unànime de criminalització mediática desbocada que no va aguantar ni les primeres proves judicials) el material en brut que els periodistas puguin haver recollit durant els aldarulls.
Acceptar que les instàncies judicials puguin imposar una mesura així és incompatible amb la revendicació d’un paper de neutralitat, ja que a la pràctica ens deixa un cop més a nosaltres, ciutadania crítica i agredida, indefenses devant la prepotència del poder establert, tal com va passar en les investigacions pel 27 M, on no vam tenir cap col·laboració ni de la policia, ni de la judicatura, ni de la fiscalía, ni de la política, ni de la premsa,
En definitiva creiem que en el vostre comunicat falta una clara crítica de l’ús que els mitjans fan del material recollit pels seus treballadors, falta un blasme per les nombroses faltes a l’ètica professional a la qual com a usuàries de premsa i mitjans audiovisuals assistim cada dia, falta en definitiva una reflexió compartida amb la ciutadania de quin és realment i de quin hauria de ser el paper dels professionals de la informació en una fase d’agreujament preocupant de les tensions socials.
Barcelona, abril de 2012
Som27m
som27m 