La manifestació del dijous 29 de març en motiu de la Vaga General va representar un moment important de participació civil de la societat. A Barcelona, centenars de milers de persones varen sortir al carrer com a mostra d’oposició a la reforma laboral i a la política de retallades del Govern. Fou un èxit de participació, i la demostració del descontent general de la majoria de la població.
Malgrat tot, moltes persones no van sortir il•leses de la manifestació de Barcelona. Una vegada més, l’operatiu policial va representar un greu perill per a la ciutadania, en provocar una situació de pànic generalitzat i ferides greus a moltes persones que estaven exercint els seus drets polítics. El cos de la policia catalana- Mossos d’ Esquadra – un cop més, enlloc d’intentar rebaixar la tensió va aguditzar-la amb un operatiu que es va allargar durant hores, amb provocacions de tota mena i posant en perill una gran massa de persones.
El resultat d’aquesta actuació és el pitjor balanç de ferits dels últims anys a causa de les bales de goma: dos nois han perdut un ull i un l’ha salvat miraculosament. Una noia amb la galta perforada i un noi disparat al clatell. El rebot d’aquesta última pilota de goma va colpejar el cap de la noia del seu costat. A dos nois els han hagut d’extirpar la melsa. Un noi té dues costelles trencades i el pulmó perforat. Molts altres han tingut ferides de diversa gravetat; fins i tot un nen de quatre anys va rebre un tret a la cuixa.
A part d’ això, hi va haver una situació d’assetjament general a la població de Barcelona que va tenir com a resultat
agressions de diversa gravetat a ciutadans que o bé exercien el seu dret a la manifestació o bé retornaven a casa, amb un ús irresponsables de projectils de goma i de gasos.
Creiem inacceptable que en una societat democràtica com diuen que és la nostra es crein situacions d’ aquest tipus. Situacions que poden provocar desenllaços tràgics com la mort del Jove Iñigo Cabecas Liceranzu a Bilbao, assassinat per una bala de goma de la Ertzaintza. Els poders polítics i alguns mitjans de comunicació ens han bombardejat de notícies sobre atacs al mobiliari urbà i a entitats bancàries o comerços. Cap membre dels partits al govern s’ha interessat pels ferits; tot al contrari, es comença a dir que qui surt al carrer ha d’assumir-ne les conseqüències. Són declaracions que fan pensar en temps molt més grisos de la història del nostre país.
El conseller d’Interior, Felip Puig, i el govern que representa estan recollint els fruits de la tasca que han desenvolupat des de la seva arribada al govern. Si el seu objectiu era preservar una certa pau social, garantir el lliure exercici dels drets democràtics fonamentals, defensar la incolumitat física de persones i bens – en aquest ordre – han fracassat. Si en canvi pretenien exasperar una part dels moviments i provocar reaccions cada cop més violentes per poder així accelerar l’escalada autoritària i lliberticida que Puig va anunciar abans del seu nomenament, estan assolint les seves fites.
En el primer cas els signants d’ aquest manifest n’exigim les dimissions per incapacitat manifesta, en el segon declarem amb fermesa que no renunciarem a les llibertats i als drets en defensa dels quals tanta gent ha lluitat. Hem perdut la por.
També alertem sobre la criminalització mediàtica dels moviments socials i demanem als professionals dels mitjans que contrastin les seves informacions i no es limitin a acceptar les versions interessades i parcials elaborades per l’oficina de premsa de la policia o de la conselleria d’interior.
Associació “Stopbalesdegoma”
Col·lectiu de querellants “Som27m”