Primer judici a un comandament dels mossos pel desallotjament de Plaça Catalunya

El proper dia 18 de novembre s’ha fixat un judici de falta contra un Jordi Arasacomandament dels mossos d’esquadra que van actuar a Plaça Catalunya en la famosa “operació neteja” del 27 de maig de 2011. Jordi Arasa, membre de la ARRO, va ser reconegut i denunciat per David Fernández, llavors periodista de la Directa, que va patir diverses lesions per l’agressió d’aquest mosso.

Gairebé dos anys i mig després dels fets del 27m aquest judici és, de moment, l’únic resultat tangible que la justicia sembla voler/poder oferir a les 56 persones que van intentar obtenir un rescabalament per la via legal. El fort desplegament policial ordenat pel conseller d’Interior Felip Puig que va causar un centenar llarg de ferits, hores de violència gratuïta, caos en el centre ciutadà, danys a nombroses propietats de manifestants, o la violació flagrant del drets de reunió i manifestació,entre d’altres, quedaran reduïts a un judici de faltes.

El judici de faltes contra Jordi Arasa (protagonista en aquests dos anys de nombrosos actes de violència més perpetrats contra manifestants) es resoldrà, en el millor dels casos, amb una multa o una petita sanció administrativa. Aquesta és una prova més de la parcialitat del sistema.
Recordem que en el procediment contra els mossos i Felip Puig la Fiscalia (tan activa contra els vaguistes del 29 M, pels quals ha arribat a demanar penes de 7 anys per suposats danys un contenidor) ha estat en tot moment absent, els càrrecs policials citats a declarar han mantingut impunement un capteniment d’omertà, no identificant els agents responsables de les agressions més greus, el màxim responsable polític de l’operació, Felip Puig, va seguir avalant comportaments il·legals dels seus agents (tapar-se el rostre i no exibir el número d’identificació per impedir justament que prosperin les denuncies de les persones agredides) fins que no va ser premiat amb la concessió d’una altra consellería. Grabacions, fotografies, testimonis ignorats.
Sabíem, com a querellants del 27M, que en aquest país un judici per brutalitat policial té ben poques possibilitats de prosperar, ni tan sols disposant de la ingent quantitat de proves que vam poder acumular. La cultura franquista de la impunitat dels cossos repressius continua ben instal·lada en les nostres institucions, realimentada pel corporativisme i l’errada – per antidemocràtica – concepció de l’ordre públic instal·lada entre els càrrecs policials i polítics responsables. Només cal recordar les frases del cap de la BRIMO assegurant en un programa televisiu que “el mateix Gandhi a plaça Catalunya hauria pillat per desobedient” i que “la policia sempre guanya” siguin legals o ilegals les seves accions.
Amb la petita consolació de veure un dels més entusiastes repressors de carrer assegut, ni que sigui una estona, a la banqueta reiterem la nostra condemna de la parcialitat d’unes institucions i lleis que encobreixen aquests i mil altres abusos i injusticies, i una multitud d’actuacions policials corruptes i violentes alhora que criminalitzen i persegueixen les expressions de protesta i la dissidència.

Anuncis