4 anys.
Quatre anys han passat del desallotjament de l’acampada de plaça Catalunya. Més d’un centenar de ferits, robatori de material de tota mena i conculcació de drets fonamentals, aquells que haurien de diferenciar una estat lliure d’un estat d’excepció. 57 persones afectades per aquella agressió vam presentar una querella contra responsables policials i polítics. Només ens quedava acollir-nos a la justícia en un procés dificultós, complex, s’ha anat transformant amb el temps en una burla, un escarni, un insult a la bona fe de gent que pensava que alguna cosa de cert hi podia haver en l’afirmació, repetida com un mantra en els nostres estats de dret: “tothom és igual davant la llei”.
En aquests 4 anys l’administració de justícia, els governants, les autoritats, el “sistema” s’ha mofat dels nostres esforços, materials i econòmics, per substanciar seguint les seves regles una veritat que mig món havia pogut veure en directe durant aquell matí de violència gratuïta. Vam aportar proves, pagar despeses. Les nostres advocades van elaborar informes i presentar rigorosos escrits amb paciència infinita. La fiscalia va optar per no presentar-se en el procés, com si la violació de drets fonamentals de la ciutadania no tingués cap rellevància.
La resposta: silenci, indiferència. Ni tan sols s’han dignat comunicar-nos que la causa s’ha arxivat, ni per quins motius, si és que n’hi ha de motius.
Aquest menyspreu contrasta amb la diligència amb què tot l’aparell judicial, la fiscalia, les màximes institucions catalanes, juntament amb una organització neofeixista -Manos Límpias-, van processar i finalment condemnar a anys de presó alguns que, com nosaltres, es van manifestar contra el frau a la democràcia que el 15 de juny del mateix any es va perpetrar al parlament de Catalunya per part de CiU i PP amb la consigna “Aturem el Parlament”.
Per un costat cossos i dignitats represaliades, per l’altra una gavardina embrutada i l’escarni general al carrer als polítics que anaven a votar la Llei Òmnibus, una contrareforma que, en només una setmana de temps per reaccionar en contra, posaria en estat de shock els drets més bàsics de la ciutadania.
La conclusió és òbvia, prou sabuda i tanmateix cal repetir-la: els poders i els seus servidors tenen immunitat, teixeixen entre ells una xarxa atapeïda de complicitats i connivències. Usen la llei a la seva conveniència.
I també és clar el missatge que se’ns envia: quedeu-vos a casa, indiferents o submisos i cada quatre anys podreu “manifestar-vos” posant un vot en una urna. O bé protesteu, però sense fer soroll (sancions als escarnis als polítics), sense restar privilegis (escoles bressol al Parlament i menjadors escolars tancats), les pràctiques abusives (desnonaments a aturats), sota una democràcia segrestada per les elits. Altrament us donarem la medicina de sempre: pallisses, multes, escarni mediàtic i presó.
Som ciutadans conscienciats i pacífics, com exigeix la convivència, tenim drets, valors i dignitat. Per això no cedirem a amenaces ni xantatges. Com qualsevol persona, societat o poble tenim dret a la nostra autodefensa quan el sistema es tanca davant la injustícia en connivència amb el poder, la corrupció i el segrest dels drets i llibertats adquirits.
Quatre anys que a molts ens ha tret la son, però mai els somnis.
Som27m.org
som27m 