Felip Puig com Al Capone??
Ja fa sis anys del dia en que un centenar d’emissaris del llavors conseller d’interior Felip Puig van “netejar” a cops de porra i de pilota de goma plaça Catalunya de la gent que s’hi havia acampat. El cap dels mamporreros del sistema acabava així amb una de les expressions de participació política més innovadores i estimulants de les últimes dècades.
Més d’un centenars de ferits, robatori d’objectes personals, violació de drets fonamentals de reunió i manifestació. Sense cap ordre judicial. Sense ni tan sols la mala excusa de l’alteració del marc habitual de convivència ciutadana. Perquè si.
Felip Puig i els seus matons van violar, davant de càmeres de mig món, a més dels nostres drets, una quantitat ingent de lleis, i ho van fer amb la tranquil·litat de qui sap que té la impunitat garantida… Ja ho havia dit el molt poc honorable Conseller, no feia gaire: “aniré fins on m’ho permet la llei i més enllà”.
6 anys després ja podem afirmar que pel que feia als delictes contra la llibertat, la dignitat i la integritat física de les persones, la banda del Puig tenia raó: la fiscalia ni s’ha pres la molèstia de treure el nas en la causa, i les 57 atonyinades querellants, amb les seves sacrificades advocades, han recollit – després d’una feina titànica de recopilació de proves, testimonis, estudis jurídics – només un grapat de desaires i humiliacions. Per a l’aparell judicial som una nosa, quelcom que prefereixen ignorar, i de fet ignoren.
Tanmateix el Puig no va saber valorar, pel que sembla, la diferencia que hi ha entre agredir, amenaçar i ferir dissidents i ficar la mà al calaix. El primer delicte – ha quedat clar i palès – és considerat una fotesa per governants, policies i jutges… El segon … depèn: pot passar, com està passant, que una pràctica generalitzada i universalment admesa de corrupció esdevingui arma llancívola en les pugnes entre poderosos.
I així estem, la gent que es va querellar per la brutalitat patida el 27 M de fa sis anys a plaça Catalunya: esperant que, com Al Capone, el Felip Puig acabi pagant un preu no pels seus delictes de sang, si no per haver fet anar – massa confiat – comptabilitats paral·leles o relacions a cops de sobre.
Minsa satisfacció, que ens permet tanmateix abocar el mateix menyspreu al capdamunt tant dels autors directes dels atacs als nostres drets i cossos, com del sistema (judicial, administratiu, policial) que promou el tractament repressiu de les formes de protestes i d’organització autònoma del poble.
Aprofitem tanmateix aquest sisè aniversari per fer una crida a l’autodefensa: la policia ens ataca, les lleis ens discriminen, la premsa ens criminalitza, els jutges ens consideren ciutadans de segona. La conclusió, l’única conclusió lògica és que si volem exercir els nostres drets polítics, les nostres llibertats, ens hem de preparar per defensar-nos.
Preneu nota, periodistes que condemneu la violència de qui protesta: és a vegades la legítima reacció a les agressions del poder i l’únic camí per fer sentir la pròpia veu i protegir la incolumitat dels teus.
Membres del col·lectius “Som 27M”
som27m 